Potser no hauria d'haver deixat que el meu cor taquicàrdic es perdés entre els tranquils espais dels teus dits, però no ho he pogut evitar, no podré, ho sento.
dilluns, agost 15, 2005
Que se'ns ha fet tard, els dos ho sabem. Però t'adverteixo que saps què trobaràs si segueixes buscant en mi. De vegades el meu somriure enganya. Hauràs de ser molt valent.
El present enganyat
- Mi piloto preferido me mandó esto. Y yo siempre se...
- Sí, riu... més val. Els dos ho sabem: si desapareg...
- Desitjosos de saber com va anar el sopar... ...
- Mai tinc les paraules precises, ni les més maques,...
- Pirates s'acosta el moment d'hissar les veles!! E...
- Ladies and gentlemen! Feia molt temps que ho...
- Un dia em miraràs: -Per què em mires així? -diràs...
- Aquest és el meu àmbit: solitud, on p...
- Nunca tendré un agujero, por el que tirándome, sea...
- Amb la febrada... ara mateix només puc dir... ...

0 Comments:
Publica un comentari
<< Home