30/06

Avui, quan per fi decideixo deixar els teus records enrere en aquesta ciutat d’amagatalls d’adolescència, recau una tempesta d’estiu que sempre ens ha perseguit, fet delirar, remetre en errors comesos. Des del meu peculiar Serantes, en la punta d’aquell espigó on fèiem veure que la boia era el nostre far, m’escric tots aquells detalls que no vull perdre, tot i tenir la certesa que en el algun moment en què cregui estimar-me algú altre més del que t’he estimat, cauran en un rampell al mar. Que les ones banyin, doncs, el teu record.