I l’amor, doncs, es limita a això: finestrals de cases de l’Eixample amb llum al vespre, taules parades que es miren en silenci i es parlen, i en aturades en què rumio el més bàsic, que m’estimis o no. Cauran altres pluges, cauran altres passejades a l’estranger, cauran milers de leitmotivs amorosos que he arraconat. I a tu, petons pel fil telefònic i somnis inconcebibles. I a la veïna se li ha esgarriat la crema.